Xavier Roger Anglada

Reflexions sobre ERC (1a part, partit catch-all o partit de masses)

3 comentaris

No és cap novetat que Esquerra Republicana de Catalunya és un partit que defensa la justícia social, la redistribució de la riquesa i la igualtat d’oportunitats de tots els ciutadans i ciutadanes (i per tant està situat ideològicament a l’esquerra/centreesquerra)  i que nacionalment aspira a que Catalunya a mig termini, i la nació completa (Països Catalans) a llarg termini, esdevinguin un estat dins la Unió Europea.

Amb els objectius definits, però, cal saber com arribarem fins aquí.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Segons l’últim Baròmetre d’Opinió Política del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió), amb data de febrer de 2011, un 46’50% dels catalans i catalanes es defineix ideològicament del centre cap a l’esquerra i creu que Catalunya té un nivell insuficient d’autonomia. Per tant, quasi la meitat dels ciutadans i ciutadanes d’aquest país comparteixen unes idees que ERC també hi està d’acord.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En canvi, quan es pregunta a la ciutadania quina relació creu que han de tenir Catalunya i Espanya, hi ha un 17,6% dels electors que es defineixen del centre cap a l’esquerra i que aposten per un estat independent (un 24,52% dels ciutadans aposten per un estat independent).

Podem observar que el percentatge ha disminuit considerablement (del 46,50%, quasibé un de cada dos ciutadans, a un 17,6%, no arriba a un de cada cinc ciutadans).

Per fer-ho més fàcil mentalment,la decisió que hem de prendre és si el tren que agafarem en direcció a l’estat independent i del benestar només tindrà un punt de partida i un d’arribada, o si estem disposats a que pari en diferents estacions abans d’arribar a la final. Per tant si aquest tren l’agafem amb un 17,6% dels ciutadans/es o amb la meitat dels ciutadans/es.

Totes dues possibilitats són legítimes, però caldrà tenir clar què comporta cada elecció. Una ens pot portar a un sostre de resultats semblants als de 2003 (una vintena de diputats al Parlament de Catalunya) i un electorat convençut en els nostres objectius i que volen arribar fins al final, i l’altra ens pot portar a ser el partit del centreesquerra nacional capaç de ser una alternança al centredreta nacional (CiU), amb una part de nostre electorat impacient fins que no arribem a l’estat propi i una part del nostre electorat que només farà una part del camí amb nosaltres (i arribarien a compartir objectius com el concert econòmic i la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació, tot i que alguns podrien votar NO a la independència).

 

3 thoughts on “Reflexions sobre ERC (1a part, partit catch-all o partit de masses)

  1. Hola Xevi,

    un plaer descobrir el teu blog i un plaer encara més gran poder – lo llegir. Des de la visió d’un socialista singular, avesat a fer discursos sobre l’ambició nacional (que no necessàriament independència), la justícia social i les polítiques progressistes en tots els àmbits, crec que la última desfeta electoral d’ERC té un important component cojuntoral (desgast del govern, context de crisi, etc.) però per desgràcia crec que també ha sofert un sotrac electoral de caire estructural molt complicat de refer. Dubto que esquerra pugui tornar a enfilar – se als vint i escaig diputats aconseguits per en Carod – Rovira.

    Pensa que l’espai polític que comprèn aquell 46’50% de ciutadans que es defineixen de centre a esquerra i creuen que Catalunya té un nivell insuficient d’autonomia està ocupat per tres partits: PSC, ICV i ERC. Ciutadans (per la seva condició de partit de centre – esquerra) i Convergència i Unió (com a nacionalistes) pesquen, també, d’un d’aquests dos espais respectivament.

    L’única solució que existeix per a refer l’esquerra nacional (PSC, ICV i ERC) i que aquesta fos capaç de plantar cara a la dreta nacionalista seria crear una gran coalició (des d’abaix) capaç d’aglutinar tots els sectors progressistes del país de caire catalanista, sense entrar en consideracions molt específiques, tal i com fa CiU. No vol dir ser ambigus, vol dir traçar fulls de ruta conjunts i de mínims, que es poden anar ampliant i concretant a mesura que es crein més sinèrgies entre els diferents sectors de progrés. Quelcom semblant al tripartit però des d’abaix i amb vocació verdadera d’unitat.

    • És una possibilitat aquesta Carles. Un exemple seria al Congrés de Diputats. Allà nosaltres no anem a convèncer als ciutadans de l’Estat Espanyol de les possibilitats que comportaria la independència, sinó que més aviat hi anem a defensar Catalunya, a aconseguir traspassos, un millor finançament o que el català pugui ser oficial a la Unió Europea. Les generals del 2012 (si no s’avancen) en serien una possibilitat. Però no em negaràs també que una part del PSC està més disposada a anar a Madrid a salvar els mobles al PSOE (sobretot quan és a govern) que no a defensar els interessos de Catalunya.
      També quan parlem de la desfesta de les esquerres a les eleccions al Parlament hi ha part de l’electorat que ha anat a CiU perquè no veia que en la 2a legislatura del govern d’esquerres hi hagués un objectiu nacional clar (com si que n’hi havia un el 2003 que era un nou Estatut).

      • Totalment d’acord. Quan el nacionalisme conservador de CiU i l’estratègia del “peix al cove” estaven esgotades, va sorgir una esquerra potent (encapçalada per Maragall) amb un projecte de país que, a més, comptava amb la complicitat del PSOE i del nou govern espanyol. Al 2003, amb l’Estatut com a text jurídic que ho materialitzava, ens podíem creure el discurs de l’Espanya plural i de les estructures federals de l’Estat. ERC, com a partit d’esquerres i independentista, va decidir sumar – s’hi i recórrer una part del camí deixant de banda, temporalment, les aspiracions secessionistes.

        El temps, però, ha canviat i ja no comptem amb la complicitat federalista del govern i espanyol i el tripartit es va quedar sense discurs. CiU, en canvi, va ressorgir amb el missatge “sobiranista”, el concert econòmic i ha fet 62 diputats. “equiliquà”! Ens hem d’inventar un nou relat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s