Xavier Roger Anglada

Les primàries a ERC: una oportunitat

Deixa un comentari

Tot sembla indicar que ERC tindrà dos candidats a ser cap de cartell a les properes eleccions: les generals del 20 de novembre. Per una banda l’actual Secretari General del partit, Joan Ridao, que ja va ser el candidat republicà a les eleccions del 2008 i que reivindica la feina feta pels diputats d’ERC al Congrés en els últims 3 anys i mig. És coneguda la seva idea de no convertir ERC en “un front patriòtic”. Per una altra banda l’exportaveu de Barcelona Decideix i historiador Alfred Bosch, persona independent, que creu que el paper a Madrid ha de ser més “d’estar menys per les negociacions i més per les aspiracions. D’ordre nacional i social.” Seria una persona més ben vista per sectors de l’independentisme descontents amb l’etapa d’ERC al tripartit.

Més enllà per la preferència per un o altre candidat ( i és evident que els resultats variaran depèn de quin sigui finalment el candidat), el mecanisme de primàries per elegir el candidat ha de ser un punt d’inflexió en la dinàmica electoral negativa d’ERC en els últims anys. Perquè tenim la responsabilitat de donar exemple de transparència en l’elecció dels nostres candidats i candidates, perquè la gent ens ho demana i perquè encara som a temps d’aturar la creixent desafecció entre ciutadans i càrrecs públics. Perquè les estadístiques del CEO ens diuen que el 25,1% dels ciutadans creuen que un dels problemes més importants que hi ha actualment és la insatisfacció amb la política, i el 8,6% creu que és el problema MÉS important. Problemàtiques només superades per els problemes econòmic ( alts nivells d’atur i funcionament de l’economia).

És per això que considero important la celebració de primàries per elegir el cap de cartell del partit, decisió que sembla que l’executiva en funcions ja ha decidit que serà així, a l’espera de que Alfred Bosch presenti els avals necessaris (tot sembla indicar que optarà per el 10% de la militància, mentres que Ridao sembla que els ha aconseguit via 25% dels consellers nacionals o un 1/3 de l’executiva) i sembla que seran el dia 17 de setembre coincidint amb les votacions a president i secretària general (Oriol Junqueras i Marta Rovira són virtualment els nº1 i 2 del partit degut a que són els únics candidats a optar als càrrecs).

Si el Consell Nacional d’Esquerra aprova la celebració de primàries (en aquest cas, primàries tancades, aquelles on voten els militants del partit, a diferència dels primàries obertes on voten tots els votants del partit), hi haurien dues setmanes en què els candidats exposin les seves propostes i el seu projecte polític. Dues setmanes que haurien de servir per explicar el seu projecte en positiu i no per dedicar-se a afeblir l’altre candidat, fet que demostraria una greu irresponsabilitat per part del candidat que ho fés. Cal tenir clar que els rivals són la resta de formacions polítiques i no els companys de partit que decideixen implicar-se i donar la cara pel partit. I sobretot que el candidat que no aconsegueixi guanyar les primàries no abandoni el vaixell i segueixi estant a la disposició del partit.

Les primàries ens poden ajudar a marcar l’agenda mediàtica pre-electoral catalana, doncs la majoria de partits o ja han designat els candidats a dit (com és el cas de Duran i Lleida) o ho faran en breu sense consultar a la militància (Carme Chacón), i a fer més fort el nostre projecte polític, l’exemple de les primàries del PSC a Barcelona poden ser un exemple de com aconseguir una gran visibilitat mediàtica i aquesta és una de les raons del seu creixement en les diferents enquestes preelectorals.

Que guanyi el millor, però sobretot que hi guanyi ERC i el país.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s