Xavier Roger Anglada

Joves i 20-N: per no quedar-se a casa

Deixa un comentari

Quan des d’alguns sectors es diu que a Madrid no se’ns hi ha perdut res i que a les eleccions espanyoles no ens hi hem ni de presentar, se’ns passen pel cap multitud de problemes que patim els catalans i catalanes pel fet de pertànyer a un Estat (l’Espanyol) on constantment se’ns posa en dificultats per viure amb normalitat.

Però també els sector més joves de la població patim les conseqüències de no viure en un estat que va a favor dels nostres interessos, sinó que hi va en contra.

D’exemples, no ens en falten:

El sistema de beques, que són competència de la Generalitat de Catalunya, tal i com ho reconeix una sentència del TC, pel qual el govern espanyol es nega a complir la llei i a fer el traspàs, és totalment injust. Els estudiants catalans representem el 17% del total d’estudiants de l’Estat Espanyol, i en canvi, només rebem el 8% de les beques, afegint a més que a Catalunya el cost de la vida és major que a altres territoris de l’Estat. Per tant, centenars de joves del nostre país deixen de percebre una beca com a conseqüència de viure en un Estat que no vetlla pels seus interessos. La solució que s’ha hagut d’aplicar com a conseqüència de la falta de finançament és l’increment d’un 7,6% de les taxes a les universitats  públiques.

Les dificultats per accedir a un habitatge digne, com a conseqüència de que durant els anys de bonança econòmica es va produir una construcció d’habitatges excessiu degut a que l’objectiu d’adquirir immobles no era el fet de residir-hi sinó el propòsit d’especular amb ells per tal de treure’n un rendiment econòmic al cap d’un temps, i les facilitats de les entitats financeres a l’hora d’obtenir un finançament per pagar-ho, sovint sense les garanties de que es podrà pagar i endeutant-se per sobre de les possibilitats. Tot això facilitat urbanísticament per una llei espanyola del règim del sol i valoracions, de l’any 1998, que donava més facilitats a l’hora de declarar el sòl com a urbanitzable. Tot això ha provocat una important pujada dels preus de l’habitatge que no s’ha vist compensada amb una pujada dels sous, fet que va provocar que sigui més difícil l’accés a l’habitatge i les possibilitats d’emancipar-se.

I per últim un mercat laboral amb la problemàtica gravíssima d’un 21% d’atur, que supera el 40% entre la població juvenil, i empitjorada amb l’últim decret llei de reforma del mercat de treball aprovat fa dues setmanes, que condemna als joves a contractes precaris i permet anar encadenant contractes temporals als joves fins als 30 anys. Una taxa d’atur que dobla la mitjana europea, i en gran part com a conseqüència de la falta de finançament de Catalunya i de la insuficient inversió de l’Estat en infraestructures en zones de gran rendiment econòmic, com l’eix mediterrani i l’imprescindible Corredor Mediterrani.

Emancipació juvenil i emancipació nacional són conceptes més lligats que mai, només un finançament propi just i poder polític per decidir les inversions en infraestructures i la nostra legislació són la garantia d’una sortida nacional de la crisi econòmica.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s