Xavier Roger Anglada

Cap a on va l’esquerra catalana?

1 comentari

Després del “triplet” de CiU en guanyar les eleccions autonòmiques, municipals i generals, l’esquerra catalana ha de viure (o hauria de viure) un procés de reflexió per tal de començar a establir les bases per ser una alternativa de govern a la dreta catalana que sembla que s’estigui instal·lant a l’hegemonia en aquest país.

Vol dir això que les forces d’esquerres han de sumar una coalició de govern si sumen majoria a les properes eleccions? Segurament la resposta és que no, o més ben dit, fer una coalició de govern simplement per ser una alternativa i que no governi la dreta no és suficient.

Però l’esquerra catalana sembla una mica desorientada.

A can PSC les contradiccions són cada dia més evidents, doncs ahir Carme Chacón (que aspira aquest cap de setmana a liderar el PSOE) deia que “Tot el PSC i el PSOE està en contra del pacte fiscal”  , i avui Ernest Maragall feia una piulada dient que “Chacón no representa el PSC “de tant PSOE com vol ser” “, i seguint amb el pacte fiscal, Joaquim Nadal i Rocío Martínez-Sampere assistien a l’acte de l’Ateneu Barcelonès on la societat civil feia pinya per la negociació del pacte fiscal.

Caldrà veure també què passa amb el Congrés del PSOE: si Carme Chacón esdevé secretària general, com s’argumentarà allò de que “PSC i PSOE no són el mateix”?, i si perd i s’imposa el centralisme de Rubalcaba, on quedarà l’Estat plurinacional?

Després del Congrés del PSC no queda clar que el partit n’hagi sortit reforçat, així ho indicava l’enquesta de GESOP publicada a “El Periódico” el passsat divendres dia 27 de gener. Com també deia que una part important de la societat catalana creu que la nova direcció suposa continuïtat respecte l’anterior.

I hi haurà més acostaments entre ERC i ICV? Dimarts hi va haver una reunió entre dirigents de les dues formacions, i tot i que els acostaments d’ERC a CiU per marcar perfil nacional, ICV cada vegada està evolucionant més del federalisme a posicions sobiranistes. Un dels titulars de la reunió era que “Herrera i Junqueras reclamen a CiU que no dilati la reivindicació del concert econòmic”.

I la frase de Carod-Rovira avui al seu article a “Nació Digital”? Deia l’ex-vicepresident de la Generalitat:

“On és l’esquerra catalana? Vull dir l’esquerra de debò, que vol fer política d’una punyetera vegada, ser majoria i governar aquest país per fer els passos que cada cop són més inevitables i més reclamats. De moment, fa tot l’efecte que ni hi és, ni se l’espera. I així ens va…Alguna cosa s’haurà de fer,no?

One thought on “Cap a on va l’esquerra catalana?

  1. M’he llegit el teu article, i també el d’en Carod que cites al final. Comparteixo en gran part l’anàlisi, malgrat les nostres diferències (finalistes, doncs crec que en el fons estem d’acord).

    Jo crec que la solució és crear un moviment social, que s’institucionalitzi, això és, que aconsegueixi expressar-se políticament (mitjançant una coalició electoral, un pacte post-electoral o les alternatives que hi vulguis veure) vinculat al catalanisme progressista amb un projecte de país (social i nacional) per fer front a CiU, que és immobilista en els dos aspectes. Un relat semblant al que es va teixir per explicar el primer tripartit, però amb una massa social forta i cohesionada al darrere (més enllà dels carnets i les “quotes) i forjat de baix a dalt, no a l’inversa.

    Si no, tenim CiUx per 23 anys més!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s