Xavier Roger Anglada

Les primàries, només per remuntar les enquestes?

Deixa un comentari

En aquests últims dies hem pogut seguir el procés de primàries per elegir el nou secretari general del PSOE, i de manera paral·lela també hi ha el procés de primàries per elegir el candidat del Partit Republicà a la presidència dels Estats Units.

També hem viscut diferents processos en els últims mesos: Ridao i Bosch per ser els candidats d’ERC al Congrés de Diputats, o Tura i Hereu per ser el candidat del PSC a l’alcaldia de Barcelona. En aquests casos per un motiu molt clar: ERC encadenava una sèrie de resultats electorals en què estava en caiguda lliure i el PSC veia perillar l’alcaldia de la capital.

Les primàries del PSOE són d’un perfil molt semblant al que s’acostuma a fer a l’Estat espanyol: quan un partit encadena una sèrie de resultats electorals desfavorables, utilitza aquest mecanisme per tal d’iniciar un nou cicle electoral de creixement. És a dir, el partit entra en crisi i necessita obrir-se i renovar-se per tal de que la societat entengui que han fet un canvi de plantejaments i de maneres de fer política, sobretot en una manera més democràtica i transparent d’elegir el seu candidat o líder.

Les primàries del candidat del Partit Republicà a la presidència dels Estats Units, en canvi, són un mecanisme regular en el partit quan no governa. És a dir, de manera automàtica, quan el Partit Demòcrata governa, el Partit Republicà fa primàries, i al revés.

Entre els dos tipus processos hi ha grans diferències:

Qui vota? En el cas del PSOE, 972 delegats tenen dret a vot, en el cas dels Estats Units, totes aquelles persones que estan registrades com a votants del partit (centenars de milers). També hi ha altres possibilitats, com que tots els militants del partit tinguin dret a vot, o que també en tinguessin aquells que estan registrats com a simpatitzants del partit.

Què cal per guanyar? En les primàries “a la espanyola” tenir el suport de determinades persones del partit que són influents, en el cas dels Estats Units ser el que més agrada als votants i un bon grapat de milions per gastar en anuncis de televisió.

Quin és l’objectiu? En el cas espanyol simplement intentar remuntar l’intenció de vot que ens donen les enquestes, en el cas dels Estats Units és un signe de normalitat democràtica en la selecció de candidats.

La pregunta doncs és quan aquí deixaran de ser una arma electoral per passar a ser una eina de transparència, debat i normalitat democràtica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s