Avui 12 de novembre ja hem passat el primer cap de setmana de campanya. Degut a la jornada de reflexió i que a partir del divendres 23 a les 12 de la nit ja no es podrà fer campanya oficialment (cosa que queda una mica absurda al 2012, en plena era 2.0), serà el primer dels dos caps de setmana de campanya electoral.
Al Diari Ara, el politòleg Xavier Fernández i Marín publica un article sobre les diverses enquestes que s’han publicat recentment, i aplica una fórmula per tal de fer una predicció de quin serà el resultat electoral del 25N. El resultat és la següent imatge:
A partir d’aquí, com arriben els diferents partits que aquesta “enquesta d’enquestes” diu que entraran al Parlament?
–CiU serà la clara guanyadora de les eleccions, amb una diferència que pot arribar a més que triplicar a la segona força, convertint-se en el partit hegemònic de la política catalana, aprop de la majoria absoluta i amb l’oposició dèbil i molt fragmentada. De les diferents enquestes publicades, però, poques els donen la majoria absoluta, tot i que en aquesta ocasió CiU la demani, a diferència de les darreres. Les enquestes els donen de mitjana 64-66 diputats. Entenc que el President Mas al convocar eleccions va pensar que les convocaria en un moment en què podria aconseguir majoria absoluta, basant-nos en la teoria que pels governs, el fet de poder convocar eleccions anticipades els pot suposar un avantatge, doncs poden fer-ho en el moment polític que creuen que els pot ser més favorable perquè els ciutadans els votin. Però sembla que alguna cosa els ha fallat.
–El PSC segueix en caiguda lliure. A finals de setembre les enquestes encara els donaven una mica més de 20 diputats, però potser la demoscòpia ha començat a assumir que no hi haurà tant vot socialista ocult, sinó que realment anirà a l’abstenció o hi haurà una fuga de vots cap a TOTES direccions (perden cap a CiU, PP, ICV, ERC i C’s). Les enquestes més recents ja apunten cap als 17-18 diputats.
–El PP sembla que aguantarà el càstig a l’incompliment de promesos de Rajoy i manté els 18 diputats del 2010. La polarització de la campanya entre independentisme i unionisme els ha afavorit, fidelitzant el vot i esgarrapant vots de CiU i PSC que no volen la independència. Basen la seva campanya en la crítica al radicalisme d’Artur Mas, i portaran quadres del Partit Popular d’arreu d’Espanya, per mobilitzar aquells que els van votar a les eleccions generals de l’any passat.
–ICV té un lleuger increment, però poc destacat atenent el context econòmic actual. Agafa empenta a la provincia de Barcelona, però no aconsegueix augmentar suports a les altres 3 circumscripcions. Segons les enquestes estan sobre els 12-13 diputats, amb vots provinents del PSC, però darrerament també perdent vots cap a les CUP.
–ERC cotitza a l’alça, després que la renovació de l’octubre de 2011 amb Oriol Junqueras suposés l’inici d’una remuntada (a la campanya del 2010 deien que volien un #ERCmuntada). S’ha situat 2a en intenció directa de vot, tot i que a l’hora de fer l’estimació, han cregut que les seves forces competidores més properes (PSC i PP) tenien molt vot ocult. El candidat, Oriol Junqueras, està molt ben valorat, competint i a vegades superant al candidat de CiU, Artur Mas. Les enquestes els donen entre 15 i 19 diputats.
–Ciutadans té previsió de doblars el número de diputats, passant dels 3 actuals als 6-7 que diuen les enquestes. Han penetrat bé a la província de Barcelona, d’on sempre han tret els escons, d’on fidelitzen bé els seus votants i en capten de nous del PSC i del PP.
Xavier Roger Anglada 