Inmersos en una “democràcia mediàtica”, on qui no surt als mitjans de comunicació simplement no existeix, resulta imprescindible guanyar la batalla mediàtica per guanyar la batalla política.
I l’esquerra transformadora té unes dificultats enormes per trobar complicitats en els mitjans de comunicació de masses, i fins i tot ha de realitzar uns esforços gegantins per crear-ne de nous.
El cas de “La Tuerka” (que vaig descobrir fa pocs mesos) n’és un dels més clars exemples. Davant l’èxit creixent d’un programa de televisió que és una tertúlia setmanal on intervenen professors i estudiants de l’àmbit de les ciències socials, així com membres de diverses organitzacions polítiques, la dreta no va tardar en actuar per tal de posar el màxim d’impediments possibles.
En un monòleg del mediàtic presentador Pablo Iglesias, queda clar:
“(…) La agresividad del gobierno del partido Popular (…) con un control desmesurado de los medios de comunicación parece que está llevando a nuestro país a una situación de emergencia. Eso me hace pensar que el edificio pactado en la transición se esté poniendo en cuestión (…) Después de escuchar ayer a Esperanza Aguirre cada vez tengo más claro que esta señora es muy lista. No hay ninguna razón para pensar que a Rajoy le vayan a ir bien las cosas en esta legislatura, y parece que está claro que Aguirre ha visto que, si en este país hay una solución de futuro que incluso implique una ruptura institucional, tendrá la forma de tea party. Y si alguien puede encabezar un tea party en este país, esa es Esperanza Aguirre (…)”
I quan aquells que es volen implicar en transformar la societat i la política necessiten recórrer al Verkami per disposar de suficients mitjans tècnics, en aquest país tenim un problema. O que algun diari progressista com “Público” hagi de retirar-se dels quioscos per falta de finançament. La dreta té cada dia 4 o 5 diaris al quiosc preparats per bombardejar contra tots aquells que vulguin qüestionar el sistema.
Xavier Roger Anglada 