Xavier Roger Anglada

El mapa de partits català del futur: debat sobiranista i regeneració

Deixa un comentari

No fa ni un any de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya que van donar una victòria clara a Convergència i Unió (tot i la pèrdua de 12 escons), i el mapa de partits català dibuixat a les diferents enquestes dels darrers mesos ja li han arrebatat aquest lideratge, i apunten a un empat de CiU i ERC en nombre de diputats, rondant entre els 35 i els 40 diputats cada un.

Les eleccions del 25 de novembre del 2012 van destacar per la caiguda de Convergència i Unió (-12) i del PSC (-8), i per l’ascens d’ERC (+12) i Ciutadans (+6). Els traspassos de vots més destacats van ser de CiU a ERC i del PSC a Ciutadans i ICV-EUiA.

1

Tot i els grans canvis en l’arc parlamentari degut al canvi de vot dels ciutadans amb només 2 anys de legislatura, els canvis de vot s’han produït dins dels mateixos blocs que operen a la política catalana: el bloc sobiranista (format per partits que opten per la independència de Catalunya), el bloc de la “tercera via” (format pels partits que opten per canviar les relacions amb l’Estat espanyol) i el bloc dels partits unionistes (format pels partits que opten per seguir amb la relació actual).

El canvi de correlació de forces que va produir les eleccions del 25 de novembre de 2012 fa que el bloc sobiranista passi de 76 (62 de CiU, 10 d’ERC i 4 de Solidaritat) a 74 diputats (50 de CiU, 21 d’ERC i 3 de la CUP), que el bloc de la tercera via passi de 38 (28 del PSC i 10 d’ICV-EUiA) a 33 (20 del PSC i 13 d’ICV-EUiA), i que el bloc unionista passi de 21 diputats (18 del PP i 3 de Ciutadans) a 28 diputats (19 del PP i 9 de Ciutadans). La mobilitat de vots d’un bloc a l’altre ha sigut poc rellevant, però no en canvi la mobilitat de vots dins dels propis blocs.

5I el denominador comú dels canvis de vot dins dels propis blocs que marquen el debat polític (el procés sobiranista) és el canvi de preferència de partits grans que han tingut responsabilitats importants de govern (CiU, PSC i PP) per partits que han efectuat relleus de lideratge (ERC i ICV-EUiA) o que no tenen experiència de govern (Ciutadans i la CUP). L’ERC de Junqueras va fer el 2011 el relleu de Puigcercós, i Herrera va fer el relleu de Saura com a cap de cartell el 2010.

Les darreres enquestes segueixen amb aquesta tendència, canviant una mica el sentit dels traspassos de vots. L’última d’El Periódico de 28 d’octubre en detecta del PSC a Ciutadans (11,7% dels votants propis), del PP a Ciutadans (28,9% dels votants propis), del PSC a ICV-EUiA (9.7% dels votants propis), i de CiU a ERC (24,4% dels votants propis).

*La idea de mobilitat de vots dins els blocs segons la posició en el debat sobiranista l’extrec de l’article “Un any després (i II). Un país escindit?” d’Oriol Bartomeus. L’autor feia la comparativa agafant com a referència enquestes dels anys 2004 i 2013, en el meu cas, mitjançant resultats electorals de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 i 2012.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s