Queden poques hores perquè acabi la campanya electoral de les eleccions a Rector de la UdG. A diferència de les del 2009, que feia 2 mesos que havia arribat a la Universitat, tot i que vaig votar, fa 4 anys no les vaig viure de tant a prop.
Us deixo amb el recull d’algunes imatges. El dia 19, a votar!
Aquest cap de setmana, quadres i militants socialistes es reuneixen amb motiu de la Conferencia Política Socialista. Aquesta trobada, amb l’ull posat a les eleccions generals de 2015, pretén donar un impuls a un partit en hores baixes després perdre 4 milions de vots a les últimes eleccions generals de 2011.
Les conclusions d’aquesta Conferència Política de ben segur que no arribaran a masses ciutadans, els textos i les esmenes aprovades passaran desaparcebudes, en contraposició a les imatges i figures que quedaran gravades al cervell dels ciutadans i ciutadanes (i futurs electors d’aquí a un parell d’anys). Aquests esdeveniments (Conferències, congressos…) serveixen per actualitzar el discurs, donar protagonisme als nous lideratges emergents i per transmetre noves sensacions a la ciutadania. L’actualització del discurs arriba ben poc, degut a l’escàs temps que tota notícia té als mitjans de comunicació, així que tot canvi ha de venir acompanyat d’un canvi d’imatge.
I en això ha posat accent el PSOE aquest cap de setmana, començant per les xarxes socials i passant per l’escenografia.
El protagonisme de la presidenta d’Andalusia, Susana Díaz, en la Conferència Política del PSOE es pot detectar quan apareix entre els 3 usuaris de Twitter més vinculats a l’etiqueta #CP13PSOE. Felipe González ja ha declarat avui que la presidenta andalusa podia tornar a “il·lusionar el PSOE”.
L’escenografia també ha patit canvis. El tradicional color vermell socialista ha estat reemplaçat pel blanc. Si l’esquerra europea passa per una crisi profunda, els símbols que l’identifiquen, també.
Quan hi ha eleccions, els ciutadans tenim la possiblitat d’anar al nostre col·legi electoral i introduir una papereta d’un partit o coalició a l’urna. Però quanta informació rebem directament dels partits o coalicions, sense comptar la que passa primer pels mitjans de comunicació? Per la immensa majoria de la població, molt poca. Pocs ciutadans assisteixen a mítings polítics o conversen amb representants o candidats. Per tant, la gran majoria de la informació política que reben es projecta a través dels mitjans de comunicació. La ràdio, la televisió i els diaris segueixen sent líders en aquest àmbit. Així doncs, ens identifiquem amb partits o coalicions; o ens identifiquem amb mitjans de comunicació? Som del PSC, ERC o PP; o som de La Vanguardia, RAC1, El País o TV3?
Immersos doncs en una democràcia mediàtica, resulta imprescindible guanyar la batalla mediàtica per guanyar la batalla política i electoral.
Agafant l’enquesta post-electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 elaborada pel CIS, agafant les dades de consum de mitjans de comunicació i creuant-les amb el record de vot a les eleccions 2012, podem trobar la relació entre mitjans de comunicació i vot.
Ràdios
Els electors de CiU opten majoritàriament per escoltar RAC1 (43,9%) i Catalunya Ràdio (33,2%).
Els electors d’ERC opten majoritàriament per escoltar RAC1 (45,1%) i Catalunya Ràdio (39,6%).
Els electors del PSC opten majoritàriament per escoltar la Cadena SER (50%), i alguns RAC1 (13%), Onda Cero (11,5%) i Catalunya Ràdio (10,7%)
Els electors del PP opten majoritàriament per escoltar Onda Cero (47,4%), la COPE (27,2%), RNE (9,8%), Catalunya Ràdio (5,3%) i Radio Intereconomia (4,7%).
Els electors d’ICV opten per escoltar Catalunya Ràdio (30,5%), la Cadena SER (25,3%) i RAC1 (21,7%).
Els electors de Ciutadans opten per escoltar Onda Cero (32,8%), la Cadena SER (21,8%), RAC1 (8,3%), i la COPE (6,4%).
Els electors de la CUP escolten majoritàriament RAC1 (59,7%), Catalunya Ràdio (13,5%) i la Cadena SER (9,1%).
Televisions
Els electors de CiU veuen majoritàriament TV3 (76,3%), 8TV (6,7%), TVE1 (4,6%) i Antena3 (4%).
Els electors d’ERC veuen majoritàriament TV3 (78,3%), 8TV (4,7%), Antena3 (4,4%) i La Sexta (4%).
Els electors del PSC veuen TV3 (27,3%), TVE1 (24,5%), La Sexta (17,3%), Telecinco (11,8%) i Antena3 (10%).
Els electors del PP veuen TVE1 (30,3%), Telecinco (15,4%), Antena3 (15%), TV3 (12,2%) i Intereconomia (11,6%).
Els electors d’ICV veuen majoritàriament TV3 (59,1%), La Sexta (7,4%), com també Antena3 (4,9%), Cuatro (4,7%), TVE1 (4,4%) i Telecinco (4,2%).
Els electors de Ciutadans veuen TV3 (19,9%), TVE1 (19,1%), Telecinco (14,4%) Antena3 (13,6%) i La Sexta (12,7%).
Els electors de la CUP veuen majoritàriament TV3 (78,3%), al 3/24 (3,8%), o Telecinco (3,5%).
Diaris
Els electors de CiU llegeixen La Vanguardia (52,9%), El Periódico (20,3%), el Diari ARA (8,5%) i El Punt-Avui (8,5%).
Els electors d’ERC llegeixen El Periódico (29,2%), el Diari ARA (24,7%), La Vanguardia (19,9%) i el Punt-Avui (8,6%).
Els electors del PSC llegeixen El Periódico (34,8%), El País (27,3%) i La Vanguardia (17,7%).
Els electors del PP llegeixen La Vanguardia (34,1%), El Periódico (14%), El Mundo (10,6%) i La Razón (7,9%).
Els electors d’ICV llegeixen El Periódico (27,4%), La Vanguardia (23%), i El País (18,1%).
Els electors de Ciutadans llegeixen La Vanguardia (23,4%), El Mundo (21,3%), El Periódico (20,5%) i El País (8,1%).
Els electors de la CUP llegeixen el Diari ARA (31,3%), La Vanguardia (15,2%), El Punt-Avui (11,8%) i El Periódico (9,3%).
Idees
Valors
Universitat
Coneixement
Territori
Emocions
Treball
Esforç
Sacrifici
Dedicació
Inmersos en una “democràcia mediàtica”, on qui no surt als mitjans de comunicació simplement no existeix, resulta imprescindible guanyar la batalla mediàtica per guanyar la batalla política.
I l’esquerra transformadora té unes dificultats enormes per trobar complicitats en els mitjans de comunicació de masses, i fins i tot ha de realitzar uns esforços gegantins per crear-ne de nous.
El cas de “La Tuerka” (que vaig descobrir fa pocs mesos) n’és un dels més clars exemples. Davant l’èxit creixent d’un programa de televisió que és una tertúlia setmanal on intervenen professors i estudiants de l’àmbit de les ciències socials, així com membres de diverses organitzacions polítiques, la dreta no va tardar en actuar per tal de posar el màxim d’impediments possibles.
En un monòleg del mediàtic presentador Pablo Iglesias, queda clar:
“(…) La agresividad del gobierno del partido Popular (…) con un control desmesurado de los medios de comunicación parece que está llevando a nuestro país a una situación de emergencia. Eso me hace pensar que el edificio pactado en la transición se esté poniendo en cuestión (…) Después de escuchar ayer a Esperanza Aguirre cada vez tengo más claro que esta señora es muy lista. No hay ninguna razón para pensar que a Rajoy le vayan a ir bien las cosas en esta legislatura, y parece que está claro que Aguirre ha visto que, si en este país hay una solución de futuro que incluso implique una ruptura institucional, tendrá la forma de tea party. Y si alguien puede encabezar un tea party en este país, esa es Esperanza Aguirre (…)”
I quan aquells que es volen implicar en transformar la societat i la política necessiten recórrer al Verkami per disposar de suficients mitjans tècnics, en aquest país tenim un problema. O que algun diari progressista com “Público” hagi de retirar-se dels quioscos per falta de finançament. La dreta té cada dia 4 o 5 diaris al quiosc preparats per bombardejar contra tots aquells que vulguin qüestionar el sistema.
Avui al vespre, ICV-EUiA (sota el paraigues de la Fundació Nous Horitzacions i la Fundació l’Alternativa) ha obert un espai de participació als moviments socials i a diversos activistes per tal d’escoltar-los i recollir les seves opinions i propostes de cara al “Debate sobre el Estado de la Nación”.
La setmana passada, el grup de la Izquierda Plural, obria també el Parlament al carrer i a la xarxa amb el hashtag #OpenDraghi, plantant cara a la opacitat amb què es pretenia que es desenvolupés la compareixença del president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, al Congrés dels Diputats. El president del Congrés va decidir que la compareixença fos a porta tancada, i va decidir també instalar inhibidors perquè els diputats no poguessin enviar missatges a través de Twitter o del correu electrònic.
Tant en la jornada #ElCarrerAlCongrés com en l’#OpenDraghi, ICV-EUiA ha decidit utilitzar diverses plataformes:
A partir d’això, també es generen diversos efectes: notícies a televisió, articles d’opinió sobre les jornades, impacte a les xarxes socials (Trending Topic a Twitter), i augment del grau de coneixença dels líders polítics.
En les darreres setmanes, el president del Govern d’Espanya, Mariano Rajoy, ha estat protagonista d’algunes relliscades comunicatives. En el món de la comunicació política, on tot està mesurat i no es pot deixar lloc per improvitzacions, sembla que alguna cosa falla a l’entorn de Rajoy.
Aquí us deixo un recull de les perles comunicatives de Mariano Rajoy:
1. “No he dormido nada, no me pregunten demasiado” (Després de la reunió del Consell Europeu)
2. Roda de premsa del 2 de febrer (Posterior al Comitè Executiu Nacional del PP)
Rajoy compareix per televisió a la sala de premsa del PP. Els periodistes (evidentment) no li poden fer preguntes.
3. “Me gustan los catalanes porque hacen cosas” (Vídeo de pre-campanya per al PP Català, minut 3 i 16 segons)
Xavier Roger Anglada 