Ahir divendres 27 de juliol al vespre, l’Assemblea Nacional Catalana de Malgrat organitzava una taula d’opinió al Centre Cultural, entre representants de partits polítics locals.
Van ser-hi presents el PSC (amb Júlia Silveiro, membre de l’executiva del PSC Malgrat), CiU( amb Jofre Serret, regidor de CiU a Malgrat), ERC (amb Jordi Bayarri, militant d’ERC i ex-regidor republicà), ICV (Josep Mª Lasheras militant d’ICV i ex-regidor ecosocialista) i SI (amb Antoine Nolla, militant i ex-cap de llista de SI a Malgrat). El periodista malgratenc Jordi Martínez moderava la taula. La resta de partits convidats (PP, Ciutadans, i PxC) no van poder assistir-hi per motius d’agenda […].
Aquesta absència de partits que estan en contra de la independència de Catalunya va deixar a la representant del PSC com la única de la taula que no defensava obertament la independència. Dic obertament, perquè va reconèixer que si el PSC vol ser una eina de servei al poble de Catalunya, n’ha d’assumir totes les conseqüències, i manifestava que no tancaven la porta a res. Tot i això, el Partit Socialista segueix defensant les tesis del federalisme com a model d’encaix entre Catalunya i Espanya.
De la resta de representants dels partits, poques novetats. L’ex-regidor d’ICV reconeixia que al partit hi havia diferents sensibilitats, desde militants que defensaven el federalisme, fins a militants com ell que creuen que l’única solució possible és la construcció d’un nou estat per Catalunya, davant la impossibilitat de transformar Espanya. Les paraules del jove regidor de CiU demostren el canvi que s’està produïnt a la federació nacionalista, i la transició que fa cap a posicions obertament independentistes. La primera estació per ells és, però, el pacte fiscal per dotar Catalunya d’una hisenda pròpia. Caldrà esperar que mantinguin ferms l’acord aprovat al Parlament de Catalunya, i aguantin la temptació de rebaixar els plantejaments per tal d’arribar a un acord amb el Govern Espanyol.
Cal doncs, lamentar que no hi hagués hagut una major representativitat política al debat, i més defensors del NO, que haguessin produit més intercanvis d’opinions, i haguessin tret feina a la representant del PSC, que, cal dir-ho, va tenir tots els participants de la taula i els assistents a l’acte com a contrincants que defensaven l’opció contrària a la seva.
Que no s’aturi el debat!