La consulta dels 16 dies. Fi del compte enrere.

Dissabte 27 de setembre: el President de la Generalitat signava el Decret 129/2014, de convocatòria de  la consulta no referendària sobre el futur polític de Catalunya, carregat de simbolisme. La consulta ha durat 16 dies. Després que la primera cimera posterior a la signatura del Decret “anés bé”, la segona ja ens donava més motius de preocupació. Ahir es va constatar la crònica d’allò anunciat: la renúncia a la celebració de la consulta. Després d’un cap de setmana de baix to respecte la consulta (tot i la manifestació del 12 d’octubre), la setmana ha començat amb un terrabastall.  A partir d’aquí, de matinada i en calent, reaccions dels partits. Segurament en les properes hores sentirem els retrets d’ERC al govern amb aquella frase del “estem disposats a entrar al govern per blindar el 9N”, i el rebuig rebut per part del govern de CiU. També és cert que l’entrada d’ERC no hagués tingut sentit a 1 mes de la consulta, sinó que segurament en cas d’haver-se produït, havia d’haver començat a negociar-se després de l’acord del 12 de desembre. Crec que s’haguessin pogut dur a terme més esforços per part de la “part catalana” i que la Conselleria de Governació liderada per la vicepresidenta Joana Ortega no ha estat a l’alçada, però com deia Rajoy el passat cap de setmana: els ministres són ministres perquè el President els manté, i el mateix amb els consellers de la Generalitat.

En les properes hores veurem més reaccions, començant per la compareixença d’Artur Mas avui dimarts a les 10h.

“Al segon pla mediàtic?” (9N – 30 dies)

La crisi de l’entrada de l’ebola a Espanya sembla que per uns dies pot deixar el procés sobiranista en un segon pla mediàtic. La pèssima gestió del Ministeri de Sanitat està centrant tots els focus d’atenció d’aquests dies en la malaltia, i els esdeveniments relacionats amb el procés passen d’ocupar les portades dels diaris i els minuts inicials de les tertúlies de ràdio i televisió. Vist com de delicada està la “porcellana” (unitat dels partits sobiranistes), els haurà alleugerit. Hi ha dubtes sobre els preparatius de la consulta per part del govern, sobretot per la part logística i de seguretat, en mans polítiques de Joana Ortega i Ramon Espadaler, d’Unió Democràtica. Avui és un d’aquells dies de pessimisme pel que fa a la realització de la consulta.

La societat civil organitzada també es segueix movent, al marge del que passi a l’esfera institucional. La campanya de l’ANC i l’article publicat per personalitats al “The independent” fa patir per la possible frustració que hi pot acabar havent depèn de com vagi tot plegat. El nombre de tropes és important, però la seva moral també.

Sembla que la setmana vinent pot ser decisiva. Veurem si és així.

“Comença la recta final” (9N – 31 dies)

Amb el d’avui començo una sèrie d’articles diaris de reflexió de l’actualitat del 9 d’octubre al 9 de novembre. El final del dia sembla que serà l’horari habitual d’escriptura d’aquests, després d’anar amunt i avall tot el dia durant més de mitja setmana. I que duri.

Començar el dia creuant-te amb el Conseller Espadaler no passa cada dia. A quarts de 9 del matí a la Plaça del Vi de Girona l’alcalde de la ciutat l’esperava acompanyat del Director General dels Mossos d’Esquadra. Just en el moment de creuar la plaça, arribada del cotxe oficial, i encaixada de mans i foto de rigor. Llegint el diari a l’hora d’esmorzar he deduït que l’incident a l’AVE podia estar a l’ordre del dia de la trobada.

El “procés” té avui una altra cimera. Tot i no confirmada oficialment i que haguéssim pensat que començaria a mig matí, sembla que fins a mitja tarda els convidats no han anat arribant. Amb durada de 3 hores, ha sigut més curta doncs que la del passat divendres, la del “ha anat bé”. La proximitat del 9N hauria de comportar reunions de seguiment diàries, i pel que sembla de manera pública només n’hi ha de setmanals.

Al vespre la Universitat de Girona ha encetat el cicle “El procés, a debat”, una promesa electoral de l’equip de Rectorat encapçalat pel Dr. Bonet, avui absent a l’acte.  La Dra. Guibernau ha pronunciat una conferència inaugural titulada “Democràcia i canvi polític a Europa”. La sala d’actes de la Fundació Universitat de Girona no era plena, cosa que no preveia abans d’entrar-hi, pensant en si hauria de seguir la conferència dret o no. Anar-hi m’ha fet retrobar companys de feina d’on vaig treballar quasi un any. Les coses no han canviat gaire i això no és bona senyal. La conferència prou bé, però lluny de ser magistral.