Dissabte 27 de setembre: el President de la Generalitat signava el Decret 129/2014, de convocatòria de la consulta no referendària sobre el futur polític de Catalunya, carregat de simbolisme. La consulta ha durat 16 dies. Després que la primera cimera posterior a la signatura del Decret “anés bé”, la segona ja ens donava més motius de preocupació. Ahir es va constatar la crònica d’allò anunciat: la renúncia a la celebració de la consulta. Després d’un cap de setmana de baix to respecte la consulta (tot i la manifestació del 12 d’octubre), la setmana ha començat amb un terrabastall. A partir d’aquí, de matinada i en calent, reaccions dels partits. Segurament en les properes hores sentirem els retrets d’ERC al govern amb aquella frase del “estem disposats a entrar al govern per blindar el 9N”, i el rebuig rebut per part del govern de CiU. També és cert que l’entrada d’ERC no hagués tingut sentit a 1 mes de la consulta, sinó que segurament en cas d’haver-se produït, havia d’haver començat a negociar-se després de l’acord del 12 de desembre. Crec que s’haguessin pogut dur a terme més esforços per part de la “part catalana” i que la Conselleria de Governació liderada per la vicepresidenta Joana Ortega no ha estat a l’alçada, però com deia Rajoy el passat cap de setmana: els ministres són ministres perquè el President els manté, i el mateix amb els consellers de la Generalitat.
En les properes hores veurem més reaccions, començant per la compareixença d’Artur Mas avui dimarts a les 10h.
Xavier Roger Anglada 