La consulta dels 16 dies. Fi del compte enrere.

Dissabte 27 de setembre: el President de la Generalitat signava el Decret 129/2014, de convocatòria de  la consulta no referendària sobre el futur polític de Catalunya, carregat de simbolisme. La consulta ha durat 16 dies. Després que la primera cimera posterior a la signatura del Decret “anés bé”, la segona ja ens donava més motius de preocupació. Ahir es va constatar la crònica d’allò anunciat: la renúncia a la celebració de la consulta. Després d’un cap de setmana de baix to respecte la consulta (tot i la manifestació del 12 d’octubre), la setmana ha començat amb un terrabastall.  A partir d’aquí, de matinada i en calent, reaccions dels partits. Segurament en les properes hores sentirem els retrets d’ERC al govern amb aquella frase del “estem disposats a entrar al govern per blindar el 9N”, i el rebuig rebut per part del govern de CiU. També és cert que l’entrada d’ERC no hagués tingut sentit a 1 mes de la consulta, sinó que segurament en cas d’haver-se produït, havia d’haver començat a negociar-se després de l’acord del 12 de desembre. Crec que s’haguessin pogut dur a terme més esforços per part de la “part catalana” i que la Conselleria de Governació liderada per la vicepresidenta Joana Ortega no ha estat a l’alçada, però com deia Rajoy el passat cap de setmana: els ministres són ministres perquè el President els manté, i el mateix amb els consellers de la Generalitat.

En les properes hores veurem més reaccions, començant per la compareixença d’Artur Mas avui dimarts a les 10h.

“Al segon pla mediàtic?” (9N – 30 dies)

La crisi de l’entrada de l’ebola a Espanya sembla que per uns dies pot deixar el procés sobiranista en un segon pla mediàtic. La pèssima gestió del Ministeri de Sanitat està centrant tots els focus d’atenció d’aquests dies en la malaltia, i els esdeveniments relacionats amb el procés passen d’ocupar les portades dels diaris i els minuts inicials de les tertúlies de ràdio i televisió. Vist com de delicada està la “porcellana” (unitat dels partits sobiranistes), els haurà alleugerit. Hi ha dubtes sobre els preparatius de la consulta per part del govern, sobretot per la part logística i de seguretat, en mans polítiques de Joana Ortega i Ramon Espadaler, d’Unió Democràtica. Avui és un d’aquells dies de pessimisme pel que fa a la realització de la consulta.

La societat civil organitzada també es segueix movent, al marge del que passi a l’esfera institucional. La campanya de l’ANC i l’article publicat per personalitats al “The independent” fa patir per la possible frustració que hi pot acabar havent depèn de com vagi tot plegat. El nombre de tropes és important, però la seva moral també.

Sembla que la setmana vinent pot ser decisiva. Veurem si és així.

“Comença la recta final” (9N – 31 dies)

Amb el d’avui començo una sèrie d’articles diaris de reflexió de l’actualitat del 9 d’octubre al 9 de novembre. El final del dia sembla que serà l’horari habitual d’escriptura d’aquests, després d’anar amunt i avall tot el dia durant més de mitja setmana. I que duri.

Començar el dia creuant-te amb el Conseller Espadaler no passa cada dia. A quarts de 9 del matí a la Plaça del Vi de Girona l’alcalde de la ciutat l’esperava acompanyat del Director General dels Mossos d’Esquadra. Just en el moment de creuar la plaça, arribada del cotxe oficial, i encaixada de mans i foto de rigor. Llegint el diari a l’hora d’esmorzar he deduït que l’incident a l’AVE podia estar a l’ordre del dia de la trobada.

El “procés” té avui una altra cimera. Tot i no confirmada oficialment i que haguéssim pensat que començaria a mig matí, sembla que fins a mitja tarda els convidats no han anat arribant. Amb durada de 3 hores, ha sigut més curta doncs que la del passat divendres, la del “ha anat bé”. La proximitat del 9N hauria de comportar reunions de seguiment diàries, i pel que sembla de manera pública només n’hi ha de setmanals.

Al vespre la Universitat de Girona ha encetat el cicle “El procés, a debat”, una promesa electoral de l’equip de Rectorat encapçalat pel Dr. Bonet, avui absent a l’acte.  La Dra. Guibernau ha pronunciat una conferència inaugural titulada “Democràcia i canvi polític a Europa”. La sala d’actes de la Fundació Universitat de Girona no era plena, cosa que no preveia abans d’entrar-hi, pensant en si hauria de seguir la conferència dret o no. Anar-hi m’ha fet retrobar companys de feina d’on vaig treballar quasi un any. Les coses no han canviat gaire i això no és bona senyal. La conferència prou bé, però lluny de ser magistral.

El comportament electoral als referèndums

Ens els darrers mesos he estat treballant en analitzar quins són els principals factors que afecten al comportament electoral dels ciutadans als referèndums. Després d’haver llegit desenes d’articles acadèmics i capítols de llibres,i de consultar diferents dades, vaig començar la redacció del treball que aquesta tarda he entregat a la consergeria de la Facultat.

Al llarg d’aquests mesos he tingut la oportunitat d’aprendre sobre un tema que m’ha enganxat, que no ha sigut gens feixuc i que em serà molt útil per analitzar tots els referèndums que hi hauran en el futur, tant al nostre país com arreu del món.

Als que el vulgueu llegir el treball, hi trobareu un repàs dels referèndums celebrats a Espanya, podreu veure diferents factors que condicionen el vot dels ciutadans en els referèndums (el vot de segon ordre, el context econòmic, la campanya electoral, la posició dels partits…), com també un últim apartat on relaciono alguns factors teòrics amb com poden afectar el proper 9 de novembre.

Podeu consultar el treball aquí –> El comportament electoral als referèndums.

Formació pel Consell de l’Estudiantat de la UdL

El passat diumenge 27 d’abril el Consell de l’Estudiantat de la UdL ens va convidar a fer una formació sobre el funcionament i les activitats que hem realitzat al Consell d’Estudiants de la Universitat de Girona en els darrers 2 anys.

Us deixo la presentació que vam utilitzar i una fotografia.

(Presentació Cd’E Lleida)

Gràcies per haver-nos convidat!

La meva experiència sobre la #LligaDebatUdG

Ahir dijous 27 de febrer alguns vam viure una tarda de nervis. Comentava a Twitter que no sabia si estàvem més nerviosos els organitzadors o els finalistes. I és que ahir la Sala de Graus de la Facultat de Lletres va acollir la final de la 1a edició de la Lliga de Debat de la UdG, una competició d’equips d’estudiants universitaris que hem organitzat des del Consell d’Estudiants de la Universitat de Girona, amb el suport del Vicerrectorat d’Estudiants.

El tema del debat era “les condicions de treball s’han d’adaptar a la situació del mercat?”, una pregunta que també es va formular per a les dues semifinals de la competició, i que els equips ja sabien des de feia setmanes.

Un jurat de luxe, format per 3 exrectors de la Universitat de Girona, el vicerretor Rigall i la degana Darnaculleta, va donar la victòria a l’equip Alétheia, format per 4 estudiants de la Facultat de Dret, que van defensar la posició a favor de la pregunta formulada.

L’organització d’un esdeveniment com aquest, amb una preparació i una feina de mesos, és quelcom important per la vida universitària i de la comunitat que la conforma. El parlar en públic és una habilitat poc treballada al llarg de les diferents etapes educatives, en contraposició en com aquesta habilitat és necessària per la sortida al mercat laboral i per la seva utilitat en la vida quotidiana. A vegades, cal treballar per donar eines complementàries a les persones interessades, i aquest ha estat un dels motius pel qual vam iniciar aquest projecte.

Ahir, després de la competició i un cop conegut el resultat, a l’ambient no es respirava enveja, sinó companyerisme, il·lusió i orgull.

Només per haver aconseguit això, ja podem estar contents.

Els primers referèndums de 2014 a Suïssa

A Suïssa entre 2011 i 2014 ja han fet 27 referèndums dividits en 10 jornades electorals, i ahir 9 de febrer se’n van celebrar 3, en el que va ser el primer diumenge de l’any 2014 de referèndums, i veient els precedents, segurament no sigui l’últim de l’any. Els resultats van ser:

El primer, per reduir la cobertura pública de l’avortament i que passés a ser privada (amb excepció del cas de violació), va ser rebutjat amb un 69,8% de vots en contra i un 30,2% de vots a favor.

El segon, sobre el finançament i desenvolupament de l’estructura ferroviària, aprovat amb un 62% dels vots a favor i un 38% en contra.

El tercer, aprovat per un ajustat 50,3% dels ciutadans i rebutjat pel 49,7%, que obliga a que el govern suís haurà de posar les mateixes limitacions d’entrada als treballadors europeus que als de la resta del món. Desglossat per cantons, el resultat d’aquest últim es va distribuir així:

via @electionista

Viatge a Florència

David, de Miquel Àngel, una de les escultures més destacades del Renaixement, que podeu trobar a la Galleria dell’Accademia de Florència. Més de 5 metres d’altura de marbre esculpit entre 1504 i 1507. L’autor creia que dins de cada peça de marbre hi havia una ànima que havia d’alliberar.

El Ponte Vecchio, una estructura que travessa el riu i que està ple de joieries a banda i banda del pont.

I aprofitant la tornada a l’aeroport, una visita a una altra ciutat de la Toscana, en aquest cas Pisa, per veure la torre inclinada de la ciutat, al costat de la catedral. Té una inclinació del 10% i aquesta es va produir quan es van fer les obres, a partir de l’any 1173.

Participant a les #eleccionsUdG

Queden poques hores perquè acabi la campanya electoral de les eleccions a Rector de la UdG. A diferència de les del 2009, que feia 2 mesos que havia arribat a la Universitat, tot i que vaig votar, fa 4 anys no les vaig viure de tant a prop.

Us deixo amb el recull d’algunes imatges. El dia 19, a votar!

Nous temps, nova imatge #CP13PSOE

Aquest cap de setmana, quadres i militants socialistes es reuneixen amb motiu de la Conferencia Política Socialista. Aquesta trobada, amb l’ull posat a les eleccions generals de 2015, pretén donar un impuls a un partit en hores baixes després perdre 4 milions de vots a les últimes eleccions generals de 2011.

Les conclusions d’aquesta Conferència Política de ben segur que no arribaran a masses ciutadans, els textos i les esmenes aprovades passaran desaparcebudes, en contraposició a les imatges i figures que quedaran gravades al cervell dels ciutadans i ciutadanes (i futurs electors d’aquí a un parell d’anys). Aquests esdeveniments (Conferències, congressos…) serveixen per actualitzar el discurs, donar protagonisme als nous lideratges emergents i per transmetre noves sensacions a la ciutadania. L’actualització del discurs arriba ben poc, degut a l’escàs temps que tota notícia té als mitjans de comunicació, així que tot canvi ha de venir acompanyat d’un canvi d’imatge.

I en això ha posat accent el PSOE aquest cap de setmana, començant per les xarxes socials i passant per l’escenografia.

 

El protagonisme de la presidenta d’Andalusia, Susana Díaz, en la Conferència Política del PSOE es pot detectar quan apareix entre els 3 usuaris de Twitter més vinculats a l’etiqueta #CP13PSOE. Felipe González ja ha declarat avui que la presidenta andalusa podia tornar a “il·lusionar el PSOE”.

L’escenografia també ha patit canvis. El tradicional color vermell socialista ha estat reemplaçat pel blanc. Si l’esquerra europea passa per una crisi profunda, els símbols que l’identifiquen, també.