Xavier Roger Anglada

Funky debats polítics

Deixa un comentari

Dijous fèiem la segona classe del “Curs d’Especialització en Direcció de la Comunicació d’una Institució” titulada “Funky institution, innovar a l’hora de comunicar”, a càrrec de Lluís Pastor (professor de la Facultat de Comunicació de la Blanquera i de la UOC). Per cert, ens podeu anar seguint pel hashtag #curscomunica.

En la seva classe ens va exposar el seu model d’universitat pel segle XXI: la Funiversity (universitat divertida). Va començar amb la frase“La formació en el segle XXI serà ENTRETINGUDA o no serà”. La universitat s’ha mantingut igual que quan es va formar (al segle XI), mentre que la resta de coses han patit una transformació particular (els mitjans de transport, la roba, la salut…). La base teòrica d’això és que segons la seva opinió, l’entreteniment és la força més important de la societat contemporània.

Ens va parlar també del cas de la política, posant èmfasi sobretot en què la política europea en època de campanya electoral no sap atraure a la gent perquè no és entretinguda. Com ho hem de fer perquè la gent s’interessi? Mirem què fan als Estats Units, on els 3 debats presidencials entre Obama i Romney són un espectacle televisiu. Els tres debats tenen un format diferent:

-El primer debat amb els candidats de peu, amb un faristol davant, a una certa distància, amb el moderador davant i darrere del moderador un gran auditori que no pot participar del debat.

-Al segon debat, els candidats asseguts a un tamboret (però que es poden posar drets i moure’s), amb públic al voltant ben aprop que pot intervenir i fer preguntes.

-Al tercer debat (que encara no s’ha fet), els dos candidats asseguts a una taula, amb el moderador al mig, en què estan molt aprop i quasi bé es poden tocar (assegurant així un cara a cara de veritat), i on el públic no intervé.

I perquè ho fan tant entretingut? Perquè només entretenint a la gent es pot fer-los arribar el missatge. I quin impacte té això? El primer debat Obama-Romney va tenir una audiència de 67 milions de persones , i es va convertir en l’esdeveniment més tiutejat de la història dels Estats Units al generar més de 10 milions de tweets. El segon debat va tenir una audiència de 65,6 milions d’espectadors.

I a Catalunya? L’últim debat a TV3 (eleccions generals de novembre de 2011) va tenir una mitjana de 256.000 espectadors i el 9,1% de quota, i va generar 14.200 piulades. I el debat entre candidats a la presidència de la Generalitat de novembre de 2010 va tenir una mitjana de 612.000 espectadors, un 21,5% de quota.

Doncs segurament, si féssim els debats a la televisió catalana més divertits (sense oblidar la importància que tenen), aconseguiríem que molta més gent s’interessés per veure’ls i captés millor el missatge dels candidats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s